Lleida
Segrià
267 h.
287 m.

Torrebesses

Torrebesses és un municipi del Segrià.

Està situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita. Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella (SE) i Granyena de les Garrigues (E), i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó (N), Sarroca de Lleida (NW) i Llardecans (SW-S).

El poble de Torrebesses és a 287 m d’altitud, a la dreta de la Vall Major, en un vessant suau. Té un magnífic conjunt monumental format pel castell, l’església romànica i alguns casals renaixentistes i barrocs que constitueixen la Vileta, nom que, com en altres indrets del Segrià, defineix el nucli antic, més enlairat, o vila closa, que conserva encara antics portals i la disposició típica dels carrers.

El castell palau de Torrebesses, envoltat de murs d’aparell ciclopi a la base, sembla anterior a la dominació sarraïna; manté una bona part de la construcció romànica i gòtica (voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals gòtics-renaixentistes), mentre que la façana, datada el 1730, és d’un barroc ja tardà. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l’antic oratori dels cartoixans. Modernament, aquest gran casal, construït amb pedra encoixinada i amb un important nombre de cambres, és utilitzat com a granja d’aviram.
L’església parroquial de Sant Salvador, situada en un extrem de la Vileta (el terreny que l’envolta fou rebaixat i s’hagué de construir una escala per al seu accés), és romànica, de transició al gòtic. A la façana hi ha el portal format per tres arquivoltes, una d’elles amb decoració pròpia de l’escola de Lleida, que descansen sobre capitells amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques. Al seu damunt hi ha un estret finestral i el campanar d’espadanya. Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII, com l’absis semicircular. L’interior, amb volta ogival i capelles laterals (algunes ja renaixentistes), correspon al període de transició (segles XIII-XIV).

A la capella de Sant Joan hi ha un conegut retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, amb escenes de la vida de sant Joan Baptista. L’autoria d’aquest retaule, per bé que ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és desconeguda. Ara bé, s’opina que cal situar-lo dins el marc d’influència de l’anomenada “Escola de Lleida”, derivada del taller de Jaume Cascalls, tot i que el retaule de Torrebesses s’allunya de les fórmules pròpies d’aquesta escola. Ha estat relacionat amb el retaule de Santa Coloma de Queralt i és un exemple únic de la comarca. La creu gòtica situada a la plaça de l’Església fou mutilada i substituïda per una de ferro. L’original es pot trobar al museu local de Torrebesses.

Vers el 1890 s’iniciaren a la part baixa del poble les obres per a la construcció d’un gran temple neogòtic que havia de substituir el romànic, però es paralitzaren quan encara no s’havien acabat les voltes i les columnes de la nau central.

Els casals més notables són la Casa Oró i la Casa Mussara, ambdues de l’època gòtica-renaixentista i en bon estat, tant l’exterior com la decoració interior, i sobretot la Casa Gord, amb dos cossos arquitectònics ben definits, el superior immediat a l’arc d’un carrer alzinat i cobert, gòtic-renaixentista (segle XVI), i l’inferior, de majestuosa façana barroca, amb un portal del segle XVIII, arcades a la galeria de la planta sobirana i més reduïdes a la superior. Aquesta darrera fou residència d’estiu del llinatge dels Gord, que vivien a la plaça de la Sal de Lleida, el qual es destacà al segle XVI (foren apotecaris, mestres de l’Estudi de Lleida, escrivans i cavallers de Sant Jordi; Miquel Gord fou secretari de Felip I de Castella i un fill seu cartoixà, Bernat Gord, mort el 1645, fou historiador del seu orde).

En l’àmbit econòmic, els conreus ocupen una mica més de la meitat de la superfície municipal i són gairebé tots de secà. L’olivera, que produeix un oli molt apreciat, és el principal conreu. L’ametller és el segon conreu més representatiu, tot i que després de l’augment de la dècada de 1980 ha tornat a patir una forta davallada els darrers anys del segle XX. També hi ha hectàrees dedicades als cereals (ordi). En aquest municipi hi ha diverses finques que experimenten la viabilitat del conreu de festucs importats dels EUA (la varietat Kerman). El festuc, que és molt resistent al fred, a la calor i als paràsits, només necessita un tractament d’adob i fungicida a l’any i la recol·lecció del fruit tampoc no presenta cap mena de problema.

Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria d’aviram, de bestiar boví, d’oví i de porcí.

Finalment, les festes majors d’aquest poble són per Sant Sebastià (20 de gener), se celebra el dia del patró i el dissabte següent, i per Sant Salvador (6 d’agost), se celebra la primera setmana d’agost. La festa major d’estiu, s’inicia amb una sardinada col·lectiva per esmorzar a l’ermita de Sant Roc; com a cloenda se celebra un sopar de germanor organitzat per l’ajuntament a la plaça dels Pagesos.