Barcelona
Maresme
3548 h.
10 m.

Santa Susanna

Santa Susanna és un municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).

El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles (335 m, al límit amb Tordera i Palafolls) i després de córrer entre el puig de la Guàrdia (241 m, a ponent) i el turó de Montagut (215 m, a llevant) desemboca directament a la mar. La costa és lineal i sorrenca. Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers. En aquesta zona abunden les fonts, com la de Can Gelat, Cadireta, de Santa Bàrbara, del Boter i del Verder, aquestes dues mineromedicinals.

El terme comprèn, a més del cap municipal, diverses urbanitzacions com Alta Maresma, Can Batlle, Can Gelat, Can Raters, Can Torrent, la Ciutat Jardí (compartida amb Palafolls), la Parcel·lació Illas, la Vall i Verdamar. 

El nom de Santa Susanna apareix al segle XII (fins aleshores s’havia anomenat la Vall d’Alfatà); el nom es va canviar per l’advocació de la capella construïda en aquesta època, en la qual es conserven unes pintures al fresc de l’alta edat mitjana; restaurada al segle XVI pels seus propietaris, la família Ponç, va passar als barons de Ratés i després als Amer. El terme forma part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Palafolls, que va passar al vescomtat de Cabrera (va dependre aleshores de la batllia de Palafolls). El 1937 el municipi de Santa Susanna va canviar el nom pel de Montagut de Mar.

El poble de Santa Susanna és a 10 m d’altitud, una mica separat de la costa. És una petita agrupació formada per uns pocs carrers. El 1842 ja consta com a poble, però no va tenir ajuntament propi fins al 1860; fins aleshores depenia de Pineda de Mar, de la qual es va separar el 1881. En 1936-39 s’hi van construir les primeres escoles i la casa del comú (modificada el 1980). Durant les revoltes del 1936 es va destruir la capella de Sant Isidre, posteriorment restaurada, que es troba fora del nucli, a la plaça de Llillota, on se celebra un aplec el diumenge després del 15 de maig, diada de Sant Isidre; i prop d’aquesta, la de la Mare de Déu de Gràcia, situada a pocs metres del límit amb Pineda.

Al pla de Balasc hi ha la capella del Sant Crist de Balasc. Durant la postguerra es va erigir una església al centre del poble, beneïda pel bisbe Cartanyà, que va esdevenir parròquia independent de Pineda l’any 1952. La gran masia de Can Raters en la qual es conserva la imatge de la Mare de Déu de Santa Susanna, té una característica torre de guaita i, al peu de la carretera, arran de mar, hi ha dues torres fortificades de defensa, testimoni dels perills d’atacs corsaris que va patir la costa en època medieval i moderna.

A l’antiga masia de Can Cases del Racó s’inaugurà, el novembre del 2011, el Museu de la Pagesia.

La festa més destacada del poble és la festa major per l’11 d’agost, diada de Santa Susanna, que comença amb un pregó de festes i es clou amb uns focs artificials. El ball de cèrcols era interpretat aquest dia per l’esbart dansaire i, en èpoques més reculades, també tenia fama la dansa d’en Bonet de Santa Susanna, la qual dirigia vers 1870 en Bonet, vestit amb calces curtes de vellut guarnides amb cascavells d’argent, gec curt amb botons d’argent i mocadors de seda de colors a les butxaques, segons les referències extretes del llibre El Cançoner de Pineda, de la folklorista Sara Llorens (1934). També se celebra Sant Isidre, el diumenge després del 15 de maig.