Barcelona
Osona
2470 h.
621 m.

Sant Pere de Torelló

 Sant Pere de Torelló és un municipi d’Osona.

És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca. Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís.

Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila. Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt (1.247 m) al límit amb Vidrà.

El municipi de Sant Pere de Torelló, que el 1937 es digué Bellserrat, comprèn, a més de la vila de Sant Pere de Torelló, el llogaret anomenat de Sant Andreu de la Vola, o la Vola. També hi ha un important nombre de masies esparses. Travessa el terme una carretera local que uneix Sant Pere de Torelló amb Sant Vicenç de Torelló, d’una banda, i de l’altra amb Joanetes i amb l’antiga comarcal C-152, ja a la Garrotxa, després de travessar el Collsacabra pel coll de Bracons i entrar a la vall del Fluvià, en direcció a Olot.

En realitat, és un municipi compost per dues entitats ben diferenciades, que corresponen a les antigues divisions religioses de les parròquies de Sant Pere de Torelló i de Sant Andreu de la Vola. En l’aspecte civil, la primera era inclosa dintre el terme del castell de Torelló i la segona dintre el terme del castell de Curull, que estenia també la seva jurisdicció al vessant vidranenc de la serra de Curull, de la parròquia de Vidrà, i que, per tant, forma part del municipi actual de Sant Pere de Torelló.

Sembla que originàriament (923) la parròquia i la demarcació de la Vola eren adscrites al terme del castell de Torelló, però molt aviat, dintre el mateix segle X, ja es va constituir el castell de Curull com a centre d’una demarcació feudal o senyorial que funcionà com a quadra des del 1419 i com a municipi independent des dels volts del 1810.

La història del municipi actual és força accidentada entre els anys 1806 i 1926. El 1806 el municipi, format per les dues parròquies de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, que s’havien constituït en una única batllia el 1630, s’escindí. Vint anys més tard, el 1826, el nou municipi de Sant Pere de Torelló es dividí a la vegada en dos ajuntaments, a conseqüència de l’oposició entre els pagesos i la vila, originada ja a la fi del segle XVIII. Restà repartit aleshores entre l’ajuntament de la vila de Sant Pere de Torelló, l’ajuntament de les Masies de Torelló i l’ajuntament de Curull i la Vola. Cap al 1920 tornaren a fusionar-se els ajuntaments de les Masies i de Curull i la Vola i, units aquests dos finalment, cap al 1926, s’integraren a l’ajuntament de la vila de Sant Pere de Torelló.

Els homes de Curull i de Malla, súbdits tots ells de Ponç de Malla, es redimiren de la jurisdicció del dit senyor l’any 1419 i obtingueren d’Alfons IV el Magnànim el privilegi de ser membres i carrer de Vic; malgrat això, els antics senyors conservaren molts drets senyorials i de domini en aquest terme.

La vila de Sant Pere de Torelló, centre i capital de l’alta vall de Torelló, s’alça sobre un turonet, prop de la confluència del Riu Fornès amb el Ges. La vila, com una bona part del terme, té com a teló de fons per la part N la serra de Bellmunt, antigament de Sarreganyada. Als vells carrers de la vila resten encara algunes cases que tenen a la llinda dates que van del segle XVI al XVIII.

La vila és al voltant de l’església de Sant Pere de Torelló, barroca, on hi manquen els antics retaules, desapareguts el 1936. Les primeres notícies sobre aquesta església daten del 1057 i el 1083. No queda res de les esglésies que precediren l’actual, construïda entre el 1727 i el 1764, i ampliada amb una gran capella del Santíssim entre els anys 1803 i 1809. Sant Pere de Torelló rebé el títol de vila dels seus senyors jurisdiccionals, cap al 1690, i també el privilegi de tenir un consell de jurats i de renovar les ordinacions de l’antic gremi de paraires i de tenir un petit hospital. El 1836 es construí també un grup d’escoles estatals graduades, que fou molt de temps un dels millors de la comarca.

Pel que fa al folklore, cal destacar la festa major que té lloc el quart diumenge de setembre, per sant Severí, patró del poble i el 29 de juny hom celebra la festa major petita en honor a sant Pere. Cal recordar també els actes festius que envolten la celebració de la fira de Sant Sebastià, al gener.