Lleida
Pallars Jussà
327 h.
573 m.

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és un municipi del Pallars Jussà, a la Conca de Tremp, a la província de Lleida.

El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km² d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni.

Limita al S amb el terme de Talarn, al SW amb les terres de Gurp de la Conca (Tremp), al NW amb les terres d’Espluga de Serra (Tremp), al N amb l’enclavament de Toralla i Serradell (Conca de Dalt), al NE amb la Pobla de Segur i al SE amb els municipis de Conca de Dalt i Isona, aquests dos darrers a l’altra banda del pantà de Sant Antoni, aigua avall de la Pobla de Segur.

Pel que fa a la vegetació potencial del terme hi ha un domini del bosc de roure valencià al sector de llevant, mentre que a les terres més elevades, situades a ponent, destaca un domini del bosc de roure martinenc.

El municipi de Salàs de Pallars comprèn, a més de la vila homònima, cap del terme, la caseria de Sensui i el despoblat del Mas de Balust. El principal eix de comunicació és la carretera C-13 de Tremp a la Pobla de Segur, que segueix la dreta del pantà de Sant Antoni, com també la línia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur, que té baixador a 2 km de la vila.

La vila de Salàs de Pallars és situada a la riba esquerra del barranc de la Fontfreda, allunyada del pantà, al migdia del terme. És un dels nuclis urbans del Pallars que conserva més el caràcter de vila medieval. Era una vila closa i conserva una bona part de l’antic recinte fortificat, amb tres dels seus portals, l’un dels quals flanquejat per una magnífica torre cilíndrica, i també altres torres circulars anàlogues incorporades a les cases del poble. El castell de Salàs, segons Monreal i Riquer, devia ser a la part alta del nucli antic, prop de l’església i de la plaça quadrada i porticada, i sembla que en formava part una torre quadrada de carreuada, amb espitlleres, oberta per un portal d’arc rebaixat a la seva planta. A la vila hi ha un bon nombre de cases antigues amb escuts als portals. En una de les torres cilíndriques hi hagué la casa de la vila fins al 1949, en què l’ajuntament fou traslladat a un nou edifici; s’hi realitzaren obres de remodelació.

L’església parroquial de la Mare de Déu del Coll s’aixeca en un extrem del poble, amb façana alta i estreta, continuada per un campanar de torre quadrat, i portal adovellat; té una nau central amb volta de canó apuntada, i les laterals, ampliades posteriorment, tenen una volta de creueria. Dona idea de la importància de Salàs la comunitat de beneficiats de la Mare de Déu del Coll de Salàs, depenent de la parròquia, que obtingué una butlla de Pius V el 1567, regida per dos vicaris (nomenats a la capella de Sant Clem anualment segons uns estatuts del 1570), que perdurà fins al 1851.

Entre les activitats folklòriques hom destaca la festa del Caçador, que es fa quan s’acaba la temporada de caça. El diumenge pròxim al 29 d’abril se celebra un aplec a l’ermita de Sant Pere Màrtir. La festa major s’escau el primer cap de setmana d’agost, en honor de la Mare de Déu de les Neus. El cap de setmana més pròxim al dia 16 de setembre se celebra la festa major petita en honor de sant Cebrià.