Lleida
Noguera
2644 h.
363 m.

Ponts

Ponts és un municipi de la Noguera i la seva vila n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia. Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km². A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit avui Terme de Ponts, tot i ser d’Oliola. Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre.

La vila de Ponts (363 m) és dominada pel tossal de les Forques, on es troba el castell de Ponts. S’aixeca a la dreta del Llobregós i a l’esquerra del Segre, poc abans d’arribar a la seva confluència. Hi passa el torrent de Valldans. La part antiga de la població és centrada pel carrer Major, porxat, el de Santa Maria i les places del Planell i del Portal Nou i la placeta del Blat. Els eixamples moderns s’han construït a ponent i a migdia d’aquest nucli primitiu.

En la part de tramuntana del nucli antic hi ha l’església parroquial i antiga col·legiata, cap d’arxiprestat, de Santa Maria de Ponts, dedicada també a sant Pere. L’antic edifici parroquial, que era gòtic, fou mig destruït el 1839 quan les tropes carlines incendiaren la vila; fou reconstruït posteriorment en estil neogòtic. Francesc Fité, del Col·legi Universitari de Lleida, descobrí al costat de l’església un passadís cobert amb lloses que porta a una cambra circular amb falsa volta. Bé que l’estructura sembla megalítica, fou usada com a sitja posteriorment, potser durant la dominació sarraïna, ja que hi ha numeració àrab. Vora l’església hi ha l’antiga parròquia, capella dedicada a santa Maria de l’Espluga (o la Mare de Déu dels Dolors). Resten vestigis de la capella romànica de Sant Antoni del Portal, a l’indret on hi hagué el portal de Sant Antoni.

La festa major de Ponts, del Sant Crist, se celebra el 14 de setembre, el tercer diumenge de gener, la festa de Sant Sebastià i Sant Antoni i el diumenge després de Corpus, la festa del Roser; s’hi canta el cant del Bonjorn i s’hi fa el ballet de Déu. Per dimarts de Carnaval se celebra la festa del Ranxo. L’origen del Ranxo és confús per la poca documentació trobada. El principal referent històric és una cita en una Acta municipal del 1875. Es tracta d’una escudella precuaresmal que es comparteix entre tots els assistents, vilatans i forasters. L’1 de maig es fa un aplec a l’església de l’antiga canònica de Sant Pere de Ponts.