Lleida
Solsonès
258 h.
1130 m.

Odèn

Odèn és un municipi del Solsonès, de la província de Lleida.

Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana (S i W), que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó (NW), que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà (N), mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra (E), Sant Llorenç de Morunys (E), Guixers (E), Navès (E), Lladurs (S) i Castellar de la Ribera (S).

El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte (l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra), continuades vers l’W per la serra d’Odèn (n’és el punt més alt a la tossa de Cambrils, a 1.813 m), que arriba fins a la serra de Turp (1.578 m), extrem NW del municipi. Al sector de llevant es destaca solitari el Puig Sobirà (1.919 m), contrafort meridional de Port del Comte. La capçalera de la Ribera Salada travessa el terme i rep una sèrie de torrents que recullen les aigües i les deus de la muntanya, el seu afluent principal és la riera de Canalda, procedent del sector E, que forma part del límit meridional. La població ha estat tradicionalment disseminada. El terme comprèn els pobles d’Odèn, cap de municipi, Cambrils i la Valldan, els llogarets de Canalda, el Montnou, Llinars i el Racó, i els antics pobles del Sàlzer i la Móra Comdal. El sector septentrional, al peu de l’encinglerada serra d’Odèn, és travessat per la carretera local que comunica Berga amb la C-14 per Sant Llorenç de Morunys.

El poble d’Odèn, situat a 1.291 m, és format per un conjunt de masies disseminades, entre les quals destaca Orrit. L’església parroquial de Santa Cecília d’Odèn, esmentada ja el 839, d’estructura arquitectònica molt primitiva, s’alça al peu de l’encinglerada serra d’Odèn, sota les restes de l’antic castell d’Odèn, que dona nom al municipi. Aquest és esmentat ja el 839 i formà part del comtat d’Urgell; així, el comte Ermengol VI empenyorà el 1116 a Miró Arnau les franqueses que tenia en aquest castell i terme, llevat del Puig. Miró Arnau, amb la seva muller Guilla i llurs fills, cedí el castell i l’església a Santa Maria de Solsona el 1134, i des d’aleshores fins a la desamortització fou del domini dels pabordes de Solsona i després de la comunitat de canonges (el Puig també passà a l’església de Solsona en virtut del testament de Ramon d’Odèn el 1212). La comunitat nomenava el batlle, que sovint era de la masia del Call d’Odèn, veïna al castell. El 1621 hom feu restaurar el castell amb el terç de les vendes de terra que havia cobrat el batlle anterior, anomenat Valletbò, i amb les rendes de la comunitat de la capbrevació del 1618 i el 1619. L’alta jurisdicció del castell d’Odèn fou, però, de la casa de Cardona. Celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost, el 15 d’agost. També és festa el 20 de gener, per Sant Sebastià.