Barcelona
Bages
220 h.
454 m.

Mura

Mura és un municipi del Bages, al sector sud-est de la comarca, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Llorenç del Munt; el Montcau, 1.053 m, al límit est, és el punt culminant del terme.

El terme és conegut per la documentació de Sant Llorenç del Munt i de Sant Benet de Bages a partir dels anys 954 i 978, que apareixen les mencions Valle de Nespola o in valle Nespole, bé que el nom de Mura ja surt el mateix any 978. El primer és el nom de la vall i el segon el del castell.

El castell de Mura fou posseït per molts llinatges. El primer senyor conegut és Guitard de Murezine o de Muredine, documentat a partir del 978, i ell i els seus successors foren també castlans del castell de Manresa. Des del principi del segle XIII el castell apareix en poder de la Santa Fe; més tard el rei el vengué a Hug de Montcada i a la ciutat de Manresa, i el 1375 fou venut a Pere de Planella. Els Planella, el 1400, el vengueren a Ramon Sescomes i per successió passà als Cordelles, nomenats marquesos de Mura el 1707 pel rei arxiduc Carles III. L’any 1930 revalidà aquest títol Ramon de Dalmases, descendent dels Cordelles. Sota els senyors superiors apareixen castlans com els Guardiola, els Grevalosa i els Santa Coloma, entre d’altres.

El poble de Mura (454 m) és molt pintoresc, amb els seus carrerons i cases, moltes renovades per a l’estiueig. La construcció més notable és l’església parroquial de Sant Martí de Mura, un edifici romànic compost per una nau antiga del segle XI, una del segle XII, que és la principal, i una tercera que li fou afegida entorn del 1697. La nau principal té un valuós portal romànic amb arquivoltes sostingudes per columnes i capitells historiats; en el timpà hi ha una escena en relleu que representa l’Adoració dels Mags. L’absis mostra un bonic treball arquitectònic tant a l’interior com a les grans arcuacions exteriors acabades amb capitells a manera de mènsules i amb mitges columnes adossades a l’obra. L’absis fou carregat amb un comunidor i la façana amb un petit campanar, totes dues obres del segle XVII. Diferents campanyes de restauració han modificat l’aspecte interior i exterior del temple.

La festa major de Mura se celebra l’11 de novembre, festivitat de Sant Martí, patró del poble. Entre els costums destaquen els panets de Sant Marc (25 d’abril) i, el dissabte després, un romiatge a Montserrat segons un vot del poble fet en una pesta del 1500.