Girona
Garrotxa
345 h.
286 m.

Mieres

Mieres és un municipi de la Garrotxa, al límit amb el Gironès.

El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estanyi amb el Gironès. Termeneja a més amb els municipis de Sant Ferriol (N), Santa Pau (W) i Sant Aniol de Finestres (SW). El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la Baixa Garrotxa.

Durant les lluites dels remences que afectaren Catalunya a la segona meitat del segle XV, Mieres va arribar a tenir un paper força destacat: al mes de setembre del 1484 es va produir l’anomenat alçament de Mieres, en què els pagesos, armats, sota les ordres de Pere Joan Sala, atacaren la comitiva de l’algutzir reial Gilabert Salvà, que anava acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, quan pretenia d’executar els béns dels pagesos remences que no volien pagar els censos i les tasques. La victòria inicial es veié compromesa per l’arribada del lloctinent de Catalunya Enric d’Aragó i Pimentel, però quan aquest es retirà, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a tota la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, la Plana de Vic, la Selva i el Gironès.

Durant la guerra del Francès Mieres fou escenari també d’alguns enfrontaments: el febrer del 1812 el guerriller Rovira situà el seu regiment a la línia Amer-Mieres per tal d’oposar-se al moviment de les tropes franceses sobre Olot, i al cap d’uns quants dies va aconseguir de dispersar una columna napoleònica que juntament amb el conegut bandoler Boquica intentava d’apropar-se a Olot.

La vila de Mieres es troba a 286 m, a l’interfluvi de la riera del mateix nom i el Ritort. És un agrupament centrat per l’església parroquial de Sant Pere de Mieres, d’època barroca amb un esvelt campanar de torre quadrada, que havia estat possessió del monestir de Banyoles. El lloc és esmentat des del 834 (Miliarias) i la jurisdicció pertangué a la corona. Al N del poble hi ha la masia de Can Gou, casal fortificat, amb barbacana.

Entre les festes celebrades a Mieres destaca la festa major del Roser, en honor a sant Isidre, que s’escau a l’octubre. Per Quaresma, el divendres abans de Rams té lloc la processó dels Dolors i la representació de la Passió, i al gener se celebra la festa de Sant Sebastià, amb balls i concursos.