Barcelona
Vallès Occidental
9496 h.
423 m.

Matadepera

Matadepera és un municipi del Vallès Occidental, d’una extensió de 25,19 km², situat al sector septentrional de la comarca i comprèn el vessant meridional del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt . A septentrió, el límit municipal amb Mura passa pel coll de Prunera i pel pla dels Ginebrons , i la divisòria amb Sant Llorenç Savall, passa per la cova dels Obis i pel turó de les Nou Cabres. A llevant, el límit amb Castellar del Vallès passa per l’obaga del Dalmau, pel Coll Llarg, pel gorg del General, pels Rossos i per la Muntanyeta, que fa de divisòria, també, amb el municipi de Terrassa. A ponent, el límit termenal corre per la dreta de la riera de les Arenes, que és l’eix hidrogràfic del terme, i per la serra de l’Obac, per la de les Pedritxes i pel turó de Can Candi, que separa el municipi del de Terrassa. El límit meridional amb aquest darrer municipi coincideix amb el perímetre urbà del poble de Matadepera.

Tota la muntanya de Sant Llorenç, de textura geològica parenta de Montserrat, és plena de racons d’una gran bellesa i atractiu excursionista i forma part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Tot i ser mancat d’agulles com les de Montserrat té també penyals singulars com el morral del Drac o el turó de les Nou Cabres o les Castellasses, i no hi falta tampoc el seu Cavall Bernat, menys altiu que el montserratí. Hi ha nombroses coves (la del Frare, la del Mal Pas, etc.), avencs (de l’Illa, del Muronell) i fonts (del Llor, de la Bauma, de Forriola). Les llegendes i les contalles viuen arrapades a cada racó i es fan història a la cova dels Obis, prop d’on s’han trobat antigues sepultures d’època visigòtica i on es fabricà més modernament moneda falsa.

El terme comprèn, a part el poble i cap de municipi de Matadepera, la quadra i caseria de la Barata i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen Can Duran, Can Prat, el Cavall Bernat, les Pedritxes, el Pla de Sant Llorenç o els Rourets. A més, hi ha els antics monestirs de Sant Llorenç del Munt i de Santa Agnès i diverses masies.

El lloc de Matadepera, que pertanyia al terme del Castell de Terrassa, és documentat el 959 en un pergamí que publicà Miret i Sans. Posteriorment, fou jurisdicció reial. El primer ajuntament del poble (423 m d’altitud) era situat prop de l’antiga església parroquial dedicada a sant Joan, a la dreta de la riera de les Arenes, aigua amunt del poble actual de Matadepera, sota el turó i el collet de Sant Joan. L’indret, conegut amb el nom de la Mata Xica, és vora la masia de Can Roure. Aquesta primera parròquia del terme, que ho fou fins a la primeria del segle XX, és documentada el 1040, any en què fou jurat un testament sacramental. L’església centrava un poblament disseminat de masos, dels quals encara subsisteixen alguns com Can Garrigosa, Can Gorina, Can Pèlags, Can Pobla o Can Torres. Durant el segle XIX s’havia començat a formar un nucli de població al carrer de la Marieta o de la Llagosta, les primeres cases del qual daten del 1772, que es convertí en el poble actual. El 1851 els veïns dels masos esmentats expressaven llur disconformitat al bisbe de Barcelona pel presumible trasllat de la parròquia a aquest nucli de població modern. La nova parròquia, amb l’advocació de la Degollació de Sant Joan Baptista, fou començada a construir a la primeria del segle XX. El nou edifici de l’ajuntament no fou construït fins a l’any 1970, vora les escoles municipals.

Entre les principals festivitats cal destacar la festa major d’hivern, que se celebra el 20 de gener, per Sant Sebastià, i tots els actes que giren entorn del pi (grimpada, ball de l’arbre). La festa major d’estiu s’escau la darrera setmana d’agost. Cal esmentar també el Festival Internacional de Música de Matadepera.

Entre els estiuejants il·lustres que hi hagué, cal esmentar el dramaturg Àngel Guimerà, que escriví Maria Rosa mentre residia al carrer de Sant Joan de Matadepera.