Girona
Gironès
288 h.
177 m.

Madremanya

Madremanya és un municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà; el sector nord-oriental forma part de la plana empordanesa, i el sud-occidental és accidentat per les Gavarres (un contrafort de la muntanya de la Mare de Déu dels Àngels s’enlaira a 409 m al límit del terme de Sant Martí Vell).

El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (aquest també confronta pel S), els dos darrers del Baix Empordà. El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró; al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart. A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels. A septentrió, pel molí del Vent i vora els masos de Vedromunt i la Coma, el municipi limita amb el de la Pera, que pertany al Baix Empordà. El sector nord-oriental forma part de la plana empordanesa i el sud-occidental és accidentat per causa dels contraforts nord-orientals de la serra de Montnegre i dels orientals de la serra de Vall-lloreda o de la Mare de Déu dels Àngels. Drena el terme municipal la riera de Sant Martí, afluent del Ter i, per la part meridional, alguns rierols del Rissec, que desguassa al Daró. A part el cap de municipi, Madremanya, dins el terme hi ha el poble de Millars i els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià. Travessa el municipi una carretera local que va de Corçà a Bordils, de la qual surt una altra cap a Girona, i que permet arribar al santuari de la Mare de Déu dels Àngels, del terme veí de Sant Martí Vell. Una carretera menor enllaça Madremanya amb la Pera, i una altra Millars amb Sant Sadurní de l’Heura.

El poble de Madremanya és situat a 117 m d’altitud, a la dreta de la riera de Sant Martí. Conserva restes del recinte medieval emmurallat, de gran interès. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Obra d’època tardana, possiblement del s. XIV, té un absis que segueix encara la tradició romànica. Havia estat fortificada (s. XIV-XVI). Vers el 1400 en aquesta església hi havia un altar i una capella dedicats a sant Miquel; en aquest lloc al s. XVIII va ser construït un retaule de fusta tallada que representava sant Miquel pesant les ànimes que sortien del purgatori amb unes balances. Aquest retaule va ser cremat l’any 1936. El lloc és esmentat el 1035 (Matremania), i posteriorment, els anys 1362 i 1379, apareix amb una altra grafia (Matremagna). Havia estat possessió de la corona. La població celebra la festa major al final de setembre.