Girona
Alt Empordà
1237 h.
142 m.

Llers

El terme municipal és força extens (21,21 km²), i accidentat per turons i serralades de poca elevació. Són els darrers contraforts prepirinencs, de formació calcària, que assenyalen el límit nord-occidental de la plana.

El lloc de Llers fou habitat des de la prehistòria, com s’ha documentat mitjançant les intervencions arqueològiques dutes a terme el 1912. De la mateixa manera la presència romana a la zona actualment ocupada pel poble queda documentada per la presència de material ceràmic.

A la banda de llevant hi ha uns terrenys planers, ja en contacte amb la plana, on passava el camí de la Calçada, via romana que durant l’Edat Mitjana va ser anomenada camí del Francès i que servia de límit dels antics comtats de Besalú i Empúries-Peralada. Aquesta situació de frontera durant l’Edat Mitjana va fer de Llers la zona més fortificada de l’Empordà.

El nucli de Llers és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El centre històric de la vila de Llers està situat al bell mig de l’entramat urbà de la població actual, al voltant del castell. Moltes de les cases que integren el conjunt foren reconstruïdes després de la gran explosió de l’any 1939, que en va destruir bona part.