Tarragona
Baix Camp
2056 h.
238 m.

Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és un municipi del Baix Camp, a la província de Tarragona.

El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km², és voltat pels de Botarell (SW), Riudecols (puntualment a l’W), Alforja (NW), Maspujols (NE) i Riudoms (SE). Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna (541 m), el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja.

El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n’és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp. El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de la qual trenca la carretera C-242, que travessa la vila en direcció a Alforja. Les Borges disposa d’estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa-Madrid, antiga línia dels directes, que entre els segles XIX i XX donà una certa empenta comercial a la localitat.

Sembla que el primer nucli de població sorgí prop de la Riera, a uns 400 m del poble actual, durant l’època sarraïna. Tanmateix, segons Joan Coromines, el nom del poble, tot i ser en català sinònim de ”casa de pedra seca”, és d’origen aràbic i significa ‘torre o lloc de defensa’. Com a data curiosa cal recordar que a la partida de les Torres hi ha la torre dels Moros, encara que força més tardana.

La vila de les Borges del Camp (247 m d’altitud) és al peu d’un turó, a l’esquerra de la riera d’Alforja. El conjunt, amb carrers estrets i dues places grans, és presidit per l’església parroquial de l’Assumpció, de façana neoclàssica i de tres naus, bastida entre el 1777 i el 1786 damunt l’antiga. L’autor de la planta fou el rector Valentí Reixac. L’airós campanar, de 27 m d’alçada, serveix de punt d’orientació per als mariners i els pescadors de la costa. Dins el poble cal destacar les cases pairals de Cal Vall, de la qual era fill el cap carlí Maties de Vall i Llaberia, i Cal Dasca, del segle XVIII. Al voltant de l’estació del ferrocarril sorgí modernament el petit nucli de població de l’Estació de les Borges.

Les Borges surten esmentades amb la seva església en la butlla d’Anastasi IV del 1154. Formava part de les terres de la vall d’Alforja cedides el 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Gavagou. Seguint les incidències de les senyories de Gavagou i dels Arcs, a la mort de Pere dels Arcs, el 1243, anà a parar al monestir de Bonrepòs, al qual el mateix any les adquiria l’arquebisbe Pere d’Albalat. Des d’aquell moment les Borges formaren part de la baronia o terme episcopal d’Alforja fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Les Borges fou una de les set localitats iniciadores de la Comuna del Camp. Per ordre de Pere III es bastiren els murs de la vila, en peu encara el 1774. A l’inici de la seva repoblació, l’església parroquial era la de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals, actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, compartida amb les Voltes, les Irles, Riudecols i Tascals; ho fou fins al 1384, que edificà el seu primer temple propi en el mateix lloc on hi ha l’actual i on fins aquell moment hi havia hagut l’edifici denominat la Borja Major.

Durant tot el període medieval l’oposició amb Alforja fou constant en l’intent d’obtenir la independència administrativa, i s’aguditzà sobretot a partir del segle XVI, moment a partir del qual es produïren enfrontaments armats o jurídics com els del 1654. Tot i el descobriment d’una mina d’or i d’altres metalls el 1590 i les referències a la importància de les armes o el conreu de la morera per als cucs de seda i les figues seques, el municipi travessà, almenys des del 1612, una constant crisi econòmica fins a la darreria del segle XVIII, incrementada per la guerra dels Segadors i la pesta de 1650-51.

El 1618 es fundà la confraria del Santíssim Sagrament. El 1733 es construïa un nou molí al Mas del Comte i, a conseqüència de l’increment demogràfic, el 1773 es parla del carrer del Raval. Malgrat tot, una sentència del 1766 reconeixia de nou la seva dependència d’Alforja. La prosperitat agrària del segle XVIII s’estroncà entre el 1796 i el 1800, ja que la pedregada delmà les collites durant els cinc anys consecutius i provocà el vot de la Capvuitada de Corpus. El poble fou ocupat pels francesos el 1810 i el 1811 s’amotinà a favor del general Campoverde. El 1822 es produïren al terme topades entre els reialistes i els liberals reusencs. La tendència absolutista de l’ajuntament es confirmà quan el poble votà majoritàriament pels carlins en la primera guerra Carlina. El 1868 les Borges fou un dels darrers pobles de l’entorn reusenc a constituir la seva pròpia junta revolucionària. En les eleccions del gener de 1869 guanyaren els monàrquics, i en les del mes d’abril, els federals. El 1873 fou ocupat pels carlins i el 1874 esdevingué escenari d’un combat. Ja al segle XX, les Borges va ser bombardejada per l’aviació alemanya l’octubre del 1938, durant els fets bèl·lics de la guerra civil del 1936-39.