Tarragona
Baix Ebre
6866 h.
19 m.

L’Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar és un municipi del Baix Ebre, a la província Tarragona.

El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km², és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs (Baix Camp) i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló. Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa (Ribera d’Ebre). El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa. Aquesta, ben diferent de la que s’estén més amunt del coll de Balaguer, alterna fronts rocosos amb platges d’arena grossa i cales. Alguns accidents d’aquesta costa són, de tramuntana a migdia, la punta del Calafat, les Tres Cales, la cala de Sant Jordi, Cala Forn, la punta de Cala Mosques, la cala Sant Roc, la del Boncapó, el port de l’Estany, la cala i el cap de Santes Creus (espai inclòs al PEIN) d’argiles i graves de color rogenc, mentre que la punta de l’Estany Podrit, la punta de l’Àliga i la cala de l’Àliga són de calcàries blanquinoses del Cretaci. Les elevacions més destacades per la part de tramuntana són Montagut (392 m) i la serra de la Mar; al límit sud-occidental, la serra de la Barra (346 m); més a llevant, la Pedra Blanca, i vers migdia, la serra de Santes Creus i Puig Moltó (206 m). D’aquests i d’altres contraforts muntanyosos del defora del terme, baixen diversos barrancs que desaigüen a la mar, com el barranc del Calafat, el Calafató, Calallisses, Sant Jordi, Calaforn, el Pi, el Boncaponet i el Boncapó, l’Estany, Santes Creus i altres. Algunes partides del terme són Picamoixons, l’Estanquer, lo Riquet, los Molins, les Creuetes, Virgili, Sant Jordi, la Forcada, los Trossos, la Barrera, les Guardes i la Plana de Ponç.

A la costa de tramuntana, a l’extrem de la cala de Sant Jordi, hi ha el castell de Sant Jordi d’Alfama; a la de migjorn, damunt la punta de l’Àliga es dreça la torre de l’Àliga i, camí del poble de l’Ametlla, el petit port i les Cases de l’Estany, amb el far de l’Estany. A l’interior, a la zona muntanyosa, vora l’antiga carretera general, hi ha la masia i caseria de Ponç.

Els nuclis de població que comprèn són el poble de l’Ametlla de Mar i diferents urbanitzacions: l’Àliga, la Cala Nova, Calafat, els Racons, les Roques Daurades, Sant Jordi d’Alfama i les Tres Cales.

Molt ben comunicat, el poble de l’Ametlla té estació del ferrocarril de la línia Tarragona-València i pel municipi passen la AP-7, de la Mediterrània, i la carretera N-340, de Barcelona a València.
L’Ametlla és un poble modern. Fins a la fi del segle XVIII i la primeria del XIX, no s’hi establiren els primers pobladors de l’indret.

Anteriorment a la formació de la població, en aquest tram de costa només hi havia diverses torres de guaita i defensa contra els pirates, emplaçades a trams regulars. Just al límit de l’actual municipi amb el Perelló hi havia la torre de l’Àliga, mentre que la de Cap Roig era més a migdia, i, més a tramuntana, la torre de l’Ametlla i el castell de Sant Jordi d’Alfama.

La torre de l’Ametlla era emplaçada a la cala on avui s’aixeca la població de l’Ametlla, que aleshores era erma i coneguda en les cartes de navegar com cala de l’Amenla, o de la Merla, almenys des de la primeria del segle XV (1403).

La torre, que era equipada amb dos canons per a defensar la costa, fou destruïda pels anglesos en la guerra del Francès. Sembla que fou els darrers anys del segle XVIII, o a la primeria del XIX, que s’establí a la cala un pescador, Joaquim Gallard, de renom Toral, natural de Benidorm. La torre li oferia protecció i el vent facilitava la navegació a vela, que era la que aleshores es practicava. La necessitat de conservar les xarxes o arts del bou i les cordes o malletes va induir Toral a edificar un cobert de pedra i fang i a instal·lar, a la que esdevingué la primera casa del poble, una caldera de metall per a fer tint, anomenat degot pels pescadors, amb escorça de pi mòlta i bullida. Darrere Toral van comparèixer altres parelles del bou de València, Benidorm i de la Vila Joiosa, els propietaris de les quals s’instal·laren aquí. Aviat s’establí un intercanvi i una relació comercial amb Cambrils, Tarragona i Reus i amb pobles de l’interior, això especialment per mitjà dels perellonencs, que portaven el peix a Tivissa, Ginestar, Rasquera o Móra. Sembla, doncs, que a l’origen, a més dels pescadors, arribaren alguns traginers de diferents pobles. Entre les primeres famílies que formaren la nova població hi ha les que duien els següents cognoms, encara existents a l’Ametlla: els Pijoan, procedents d’Altafulla i pares del Noro; els Comes, de Mont-roig; els Margalef, de Tivissa; els Canyagueral, que foren els primers barbers de l’Ametlla; els Casanova, de Tortosa, i altres. Establerts els primers pobladors, anaren sorgint diversos oficis, com fusters, calafats, paletes, etc. Aviat, els amos de les barques, veient que la pesca del bou no era suficient per a viure, van dedicar-se al cabotatge entre l’Ametlla i diferents ports de Catalunya, com Tarragona, Vilanova, Sitges, Barcelona i altres. Paral·lelament, es va estendre l’agricultura, tota de secà llevat de petits horts pròxims a la població.

El que avui és municipi de l’Ametlla antigament era part del terme del Perelló. Com que la població va créixer ràpidament, a la fi del segle XIX (1891) tenia ja més de 2.000 h. Fou llavors que l’Ametlla aconseguí de separar-se del Perelló i constituir-se en municipi independent, amb un terme adscrit de la seva jurisdicció.