Tarragona
Baix Camp
893 h.
262 m.

L’Aleixar

L’Aleixar és un municipi del Baix Camp. Es troba entre els de Reus i Riudoms (S), Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp (E), l’Albiol (NE), Vilaplana (N), Alforja (W) i Maspujols (SW). S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara. Al municipi abunden els boscos de pins i alzines (que han estat afectats per incendis), els botjars i els erms.

Segons explica una llegenda, en un principi, el poble era a l’altra banda de la riera, en la partida del Pouador, i es deia Riudarenes, fins que una rierada va arrasar amb tot, i és llavors quan es va canviar el nom i el lloc d’emplaçament. Sembla que l’Aleixar estava comprès en la carta de poblament de Siurana del 1153. El juny del 1184 Alfons I donà tres parellades de terra a Ferran d’Aleixar, fet que va donar impuls al repoblament. En la carta de poblament d’Alforja del 1173 apareix ja el topònim Alexarium. El 1194 l’església de l’Aleixar surt en la butlla de Celestí III.

L’Aleixar formà part del comtat de Prades des de la seva creació el 1324. Tres anys després el comte infant Ramon Berenguer venia el poble a Arnau Messeguer, Pere Castlarí i Francesc de Bastida, ciutadans de Barcelona, i es comprometia a recuperar-lo en el termini d’un any. La recuperació no es feu fins al 1332, en què la comtessa Blanca de Romania o d’Anjou hi invertí joies i passà a ser-ne usufructuària. El 1335 Ramon Berenguer obtingué del rei un nou permís per a vendre la vila i el 1341 la seva filla Joana, que havia heretat els drets de Blanca, els renunciava en favor del seu oncle Pere, en haver-se permutat les respectives senyories comtals els dos infants. El 1391 Joan I va vendre a l’arquebisbe Vallterra, que en tenia ja els delmes, els drets de la monarquia damunt del poble. Abans Jaume I havia donat el privilegi de fer mercat el dimarts.

Al segle XIV hi són documentats joglars i músics i de manera especial una nombrosa i activa aljama jueva, molt ben documentada del 1324 al 1348, amb múltiples relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d’Empúries i diversos pobles del ponent català. La comunitat jueva de l’Aleixar arribà a relacionar-se comercialment amb més de trenta localitats; els seus membres oscil·laven entre els 160 i els 180. El call era situat segurament al carrer del Vic o del Forn, on tenien fins i tot sinagoga. En la toponímia, hi queda l’empremta d’un llinatge en el puig del Bocona i en la partida dita el Fossar dels Jueus.

Al segle XVI es feu una recopilació de tots els privilegis de la vila. El 1674 entrà a formar part del Consell de la Terra, del comtat de Prades. L’any 1854 el terme s’amplià amb part del de l’Albiol. El 1625 s’havia segregat el terme de Maspujols, que havia depès tradicionalment del castell de l’Aleixar (sembla que també hi depenia Vilaplana). El castell de l’Aleixar, del qual no queda cap rastre, és documentat el 1342.

El 1822 gent del poble s’alçà contra el govern liberal al peu d’Escornalbou, a les ordres de Romagosa. El 1872 diversos veïns s’alçaren amb els carlins i el 1875 es produí l’anomenada sorpresa de l’Aleixar, en què els liberals hi encerclaren diverses partides carlines i atacaren la vila des de diversos angles a la matinada. Els carlins foren vençuts.

La vila de l’Aleixar és dalt un turó (284 m). El poble era murat i el 1953 s’enderrocà el darrer portal de la muralla, de la qual encara hi ha restes visibles pel darrere del carrer del Forn. Segons Madoz, el 1846 tenia les cases ben construïdes, els carrers i les places empedrats i disposava de casa consistorial, escoles, hospital, carnisseria i escorxador. Té una bonica plaça de porxos. L’església parroquial és espaiosa; fou refeta a mitjan segle XVIII (la portalada té la data del 1725), sembla que a sobre l’antiga i aprofitant-ne una part, i és dedicada a sant Martí. La portalada és barroca, com diversos dels seus altars; en destaca el major, construït el 1734 i restaurat el 1857. També té un orgue barroc, un dels pocs que es conserven en aquestes contrades. A més, al poble hi ha la capella de la Santa Fímbria, bastida al segle XIX.

L’Aleixar celebra dues festes majors. D’una banda, al febrer es fa la festa major de Sant Blai i al novembre la de Sant Martí. Se celebra també la festa de la Santíssima Trinitat, pels volts de juny.