Lleida
Segarra
108 h.
567 m.

Ivorra

L’origen del poble d’Ivorra es remunta a l’època medieval en bastir-se un castell o torre fortificada, al redós del qual va anar creixent el nucli de població. No obstant això, el lloc ja era poblat anteriorment, com ho demostren els jaciments arqueològics del Tossal de les Forques, que situarien els primers habitants en època ibèrica.

La primera notícia documental en què apareix el nom d’Ivorra data del 1031 en una escriptura de venda i durant tot el segle XI i posteriors són molts els documents que en parlen, tots ells relacionats amb els comtes d’Urgell. Els comtes d’Urgell van tenir el domini eminent del terme, que es va perllongar fins que va passar al vescomte de Cardona.

Ivorra és coneguda, sobretot, pel miracle que es va produir al santuari de la Santa Dubte mentre el capellà Bernat Oliver oficiava missa (segle XI). Aquest fet va atreure molts pelegrins a la població i encara avui converteix el municipi en lloc d’interès per a fidels i curiosos.

La petita localitat, situada a la dreta del torrent d’Ivorra, afluent del riu Llobregós, sobre un promontori, conserva l’antic tancat medieval i la torre castell del segle X, vestigi del domini dels comtes d’Urgell.