Girona
Cerdanya
281 h.
1088 m.

Isòvol

Isòvol és un municipi de la Baixa Cerdanya.

El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km², és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol, al N, i el de Baltarga, al S. Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia. El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent; a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Das.

El terme comprèn els pobles d’Isòvol, All i Olopte, les cases del Raval d’Olopte i el despoblat d’Alf.

El poble d’Isòvol, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat. Al setembre hom celebra la festa major de Sant Miquel, patró del poble.

El pont del Diable, per on el camí ral travessava el Segre, és situat aigua amunt d’Isòvol, en estat ruïnós. Hom hi vincula una llegenda segons la qual fou construït pel diable, en canvi, de l’ànima d’una noia.

Altres llocs d’interès del municipi són la cova dels Al·luvions, al tossal d’Isòvol, que té un recorregut de 31 m i un pou de 8 m de profunditat i la balma del Vent.