Barcelona
Bages
183 h.
481 m.

Gaià

Gaià és un municipi del Bages, al sector muntanyós septentrional de la comarca (contraforts meridionals de la serra de Pinós), al límit amb el Berguedà, estès a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme).

Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E. Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars. El territori, molt desigual, té altituds que oscil·len entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m. El municipi, a més del poble de Gaià, cap administratiu, comprèn el raval de la Galera o de Gramolar i el veïnat del Pla del Forn, situat a prop de Gaià. Hi ha també un nombre important de caseries i masos esparsos arreu.

El paisatge forestal és predominant i, juntament amb els matolls, les terres ermes i de pasturatge donen al conjunt del terme la imatge de país boscós. L’escassa terra agrícola és dedicada al conreu de l’ordi. Com a nota curiosa, a l’indret de Vilagaià, al vessant S de la serra de Vilagaià, limitant amb els termes de Sallent i Balsareny, el noble gironí Francesc d’A. de Delàs i Silvestre (1747–1818), primer baró de Vilagaià, dugué a terme una original experiència agrícola amb la creació d’una colònia on reuní més de vint-i-cinc famílies, que reberen cases i terres i iniciaren el conreu de vinya i oliveres. Cal remarcar l’increment de l’explotació pecuària, principalment de porcs, ja que cada vegada més les pagesies s’han anat convertint en granges.

El poble de Gaià (481 m) és situat a l’esquerra de la riera de Gaià, per on passa la carretera de Navars a Prats de Lluçanès, al peu del turó de Santa Àgata (532 m), on hi ha les ruïnes del castell de Gaià (castrum Galiani), ja esmentat l’any 936. L’església parroquial de Santa Maria de Gaià data del 1694. Tan antiga com el castell, no en resten, però, vestigis importants d’obra anterior. Crida especialment l’atenció un gran casal barroc, amb façana esgrafiada, que fou rectoria i ara és hostal, tocant a la parròquia.

Al poble hi ha, entre altres associacions, l’Agrupació de Propietaris Amics de la Natura de Gaià.

La festa major s’escau el primer diumenge de setembre. Es fan aplecs el primer diumenge de febrer, a l’ermita de Santa Àgata, el 23 d’abril, a l’ermita de Sant Jordi de Lloberes, i el 26 de desembre a l’església de Sant Esteve de Vila-ramó.