Tarragona
Tarragonès
6665 h.
81 m.

Constantí

Constantí és un municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.

Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp.

El territori de Constantí fou prou poblat a l’època romana. En són testimoni les restes de la vil·la de Centcelles i les de les altres nou vil·les de menor importància situades a les partides de les Tries, la Creu de Salom, Sant Llorenç, la Gavarra i Riudarenes.

La fundació del primer Constantí medieval, el Constantí Vell, cal situar-la entre el 1153, any de la conquesta de Siurana, i el 1159, any de la concessió a la població de les franqueses per part de l’arquebisbe Bernat Tort. L’any 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls ordenà el trasllat del poble de Constantí Vell al lloc de Llentisclell, adquirit l’any 1167 per l’arquebisbe Hug de Cervelló, el qual passà a ser el nou Constantí i el Constantí definitiu. L’avinentesa s’aprofità per establir una segona carta de franqueses que ratificava l’atorgada l’any 1159.

Paral·lelament a l’establiment de Constantí es constituí Centcelles com a entitat diferenciada de Constantí i de Llentisclell. Gaudí d’institucions pròpies i el seu terme ocupava una molt bona part de les terres esteses des del nucli urbà de Constantí fins a la riba del Francolí; li pertanyien les actuals partides de l’Almatella, les Argiles, la Ferrerota, Rabassols, la Riba i una part de la del Puig. La decadència de Centcelles es degué al fet de no ser emmurallat. En ocasió de les guerres del segle XIV, molts dels seus habitants l’abandonaren per refugiar-se a Constantí, que els oferia seguretat, ja que disposava de defenses. La davallada demogràfica va fer perdre caràcter al lloc fins a l’extrem de reduir-lo a un conjunt de masos que gradualment anà caient sota la influència de Constantí. Al segle XV ja no és esmentat com a nucli de població sinó com a terme.

En la guerra civil del segle XV el municipi prengué partit contra Joan II i es desnaturalitzà del poder senyorial. La independència de la vila respecte del seu senyor, l’arquebisbe Pero de Urrea, durà poc perquè un cop caiguda Tarragona en poder de les tropes joanistes no li quedà més remei que sotmetre’s a l’obediència de l’arquebisbe i així continuà fins a l’acabament de la guerra.

La visió harmònica de les cases d’alçada uniforme envoltant l’església parroquial que donava la vila de Constantí (81 m d’altitud) ha desaparegut posteriorment a causa dels blocs d’habitatges moderns. La façana de l’església parroquial de Constantí, dedicada a sant Feliu, fou obrada entre el 1734 i el 1744 i consagrada l’any 1749 i el campanar es construí amb posterioritat.

Entre les entitats culturals destaca el Centre d’Estudis de Constantí, que dinamitza la vida social i cultural de la vila. Quant a l’oferta museística, al NE de la vila hi ha el conjunt arqueològic de Centcelles, que està estretament relacionat amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Finalment i pel que fa a la música, cal esmentar l’aportació dels Pets (1985), un dels grups de rock català més rellevants del nostre país. La vila celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià (20 de gener), per commemorar l’agraïment de la població al sant per haver-los deslliurat de la pesta. És tradicional el repartiment de coca beneïda.

La festa major d’estiu es fa per Sant Feliu (1 d’agost).