Barcelona
Berguedà
67 h.
954 m.

Castell de l’Areny

Municipi del Berguedà que s’estén als vessants meridionals de la serra de Catllaràs, al límit amb la Pobla de Lillet.

El terme s’estén des del cim de Puig Lluent (1.766 m), el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada. El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell (1.114 m). Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada.

La primera notícia del lloc es troba en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, fet que fa suposar l’existència ja d’una parròquia; surt esmentat com a castro Adalasindo (topònim que evolucionà al llarg del temps en castell d’Alarèn, el 1196 i el 1198, interpretat de Leseny el 1326 i de Lereny, el 1381, fins a la forma actual, interpretació errònia de castell d’Alareny). El topònim suggereix l’existència d’un castell o fortificació, però no hi ha cap resta coneguda que permeti de situar-lo. Fou centre d’una de les batllies de la baronia de la Portella. Al llarg del segle XII (1196 i 1198) hi ha documentades unes donacions al monestir de Santes Creus de terres i béns que hom ha situat en aquest terme, però en tot cas aquestes donacions no perduraren.

El municipi és format pel poble de Castell de l’Areny, l’antiga parròquia de Sant Romà de la Clusa i pels veïnats de la Ribera de Castell, la Vilella i Sant Ramon, a més de masies esparses. El caràcter muntanyós del territori dificulta les comunicacions i s’hi accedeix per una carretera que surt de la de Berga a Ripoll, prop del poble de Vilada i per una carretera que surt de l’Eix del Llobregat (C-16) i passa per la Nou de Berguedà.

La població ha estat sempre escassa; l’any 1553 tenia 12 famílies (uns 54 h) i al llarg del segle XVIII hi hagué un augment relativament important (138 h el 1718 i 389 h el 1787) que es prolongà fins a la primera meitat del segle XIX (612 h el 1857). Des d’aleshores, però, s’inicià el despoblament, motivat en principi per l’atracció de les noves colònies industrials del Llobregat: 358 h el 1877, 249 h el 1900, que es mantingueren més o menys estabilitzats fins al 1936 amb 248 h. El 1950 hi havia 182 h, però el despoblament s’accentuà posteriorment (63 h el 1970, 49 h el 1981 i 41 h el 1991). Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà entorn dels 60 h (2005).

El 85% de l’extensió del terme de Castell de l’Areny és ocupat per pinedes, sobretot al sector N, que és alhora el de més altitud, i també per prats, que han donat suport a la ramaderia tradicional (bestiar oví, boví i cabrú). Els conreus principals del municipi són l’ordi i el farratge.

El poble de Castell de l’Areny (953 m d’altitud i 68 h el 2006) és arredossat als encinglerats penyals de les Roques del Castell, que formen una aresta entre les valls de la Clusa i de Vilada o Camprubí. Una vintena de cases s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic, però molt modificada al llarg del temps; conserva una notable porta d’entrada amb aplicacions de ferro forjat dels segles XI i XII, i corona l’edifici un campanar de torre quadrat. La festa major de Castell de l’Areny se celebra el diumenge més proper al 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, amb missa solemne, esmorzar col·lectiu i balls. El diumenge anterior o posterior a Sant Isidre, el 15 de maig, es fa la festa d’homenatge al patró dels pagesos.