Barcelona
Berguedà
84 h.
1279 m.

Capolat

Capolat és un petit municipi, vast en extensió, situat al nord de la comarca del Berguedà, fent de llindar sobre les planes que caracteritzen l’anomenat Baix Berguedà.

A l’extrem nord-occidental de la província de Barcelona, limita al nord amb Castellar del Riu, a llevant amb Berga (capital de la comarca), al sud amb Avià, l’Espunyola i Montmajor, i a ponent amb Navès i Guixers, municipis que pertanyen ja a la veïna comarca del Solsonès, província de Lleida.

Tot el seu límit sud-est es troba encinglerat, uns dos-cents metres de desnivell, sobre les planes de Berga i Avià. Aquest sobtat desnivell dona des del sud, i mirant cap a ponent, la característica imatge dels tres tossals, coneguts popularment a la comarca com “les tres maries”, o conjunt d’altiplans gairebé idèntics en el seu contorn, que suporten les planes de la parròquia de Coforb (una de les quatre que conformen el municipi).

En l’actualitat, el municipi està format per quatre parròquies (que no nuclis), ja que el seu hàbitat és, i ha estat sempre, des que en tenim coneixement, totalment dispers.

Se sap que fa uns cinc mil anys, a Capolat, ja hi havia població de característiques rurals, i la principal troballa que ho confirma és una tomba pertanyent a l’època neandertal, en què es varen trobar dos cossos, home i dona, així com també un aixovar prou complet per a poder situar i confirmar aquestes dades.

Al tombant del primer mil·lenni, Capolat no existia com ara el coneixem, però sí que està documentada a bastament l’existència d’una primitiva parròquia que coincidiria amb la del Castell de Capolat, així com una plaça pública situada al costat del mateix castell.

Especial atenció mereix l’antic Castell de Capolat, que, encimbellat dalt dels tossals que formen la columna vertebral del territori, va passar a ser, en època no concreta (possiblement cap al segle XIII), un santuari Marià, perdent a poc a poc la importància estratègica que fins aleshores havia mantingut el castell, i convertint-se en lloc de pelegrinatge i reunió del mateix poble i dels pobles veïns.

Pel que fa al castell i posterior santuari, s’hi han portat a terme dues campanyes d’excavacions, i en què s’han descobert les restes de l’absis del s. X, i una posterior ampliació del s. XIII, així com també material immoble, restes humanes i sitges, entre altres elements, que ens permeten clarificar l’evolució d’un indret tan emblemàtic per al poble.