Girona
Gironès
729 h.
217 m.

Canet d’Adri

Canet d’Adri és un municipi del Gironès, a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall de Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès.

El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques (878 m), amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres; a llevant limita amb Camós i, pel puig de Sant Dalmau (367 m) i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany. A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna (on hi ha la cova de Boratuna), pel collet de l’Escaleta, i per la riera de Rocacorba, amb Sant Martí de Llémena. Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba (992 m) i els seus contraforts meridionals, que separen el pla de Girona de la vall alta de la riera de Llémena, on hi ha el nucli més important de vulcanisme del Gironès, els principals afloraments del qual són els puigs d’Adri, de la Banya de Boc i Moner. El puig d’Adri (o de Montcal) té diversos cràters, connectats amb els de Montbò i Montcal, amb dos corrents de lava que s’escorren cap al SE, al llarg del torrent de Gàrrep i de la riera de Pedrola, més avall de la riera d’Adri. El puig de la Banya de Boc és un aflorament volcànic situat sobre una falla, a cavall del contacte normal de l’eocè i del paleozoic. El cràter és a la banda del nord del puig, situat al serrat de Boratuna, a la part meridional del terme; la lava que ha projectat es troba estesa cap a l’E especialment cap al S, on arriba a la vall de Llémena passant per la parròquia de Llorà, ja en terme de Sant Martí de Llémena. Puig Moner, en terme de Sant Martí, és situat entre Granollers de Rocacorba i Canet d’Adri.

La major part del territori és muntanyós, densament poblat de boscos d’alzines, pins i roures, amb pasturatges als vessants més baixos de les muntanyes.

El municipi comprèn, a més del poble de Canet d’Adri, cap administratiu, els antics pobles i parròquies d’Adri, Biert, Montbò (amb la urbanització de la Mota o de Montbò), Montcal i Rocacorba.

L’activitat agrària ha estat la base econòmica del terme. L’agricultura, principalment de secà, produeix els cereals tradicionals, blat, civada i ordi, a més de farratge. Al regadiu, que aprofita l’aigua de la riera de Canet, destaquen el blat de moro i les hortalisses. Es cria sobretot bestiar boví, porcí i oví. Al terme s’ha explotat alguna gredera i cal recordar la importància de les segones residències.

El poble de Canet d’Adri és situat prop de la confluència de les rieres d’Adri i de Rocacorba, a 241 m altitud. A més del nucli creat a redós de l’església parroquial de Sant Vicenç, el poblament també és dispers en masies, algunes de les quals són ocupades només els caps de setmana i durant les vacances. El lloc és documentat com a parròquia ja al segle XI, quan apareix com a Sant Vicenç d’Adri el 1078 en la venda d’un alou situat en aquesta parròquia, les afrontacions del qual són, a llevant i a migdia, el Riu-sec i la riera de Tornavells, respectivament; a ponent, la vila rural de Canet i, a septentrió, la vila rural Folliana. L’església és romànica, del segle XI; se’n conserven sense alteració tres absis exteriors amb lesenes que divideixen els paraments i que aparentment suporten arcs llombards. Al segle XVI va ser modificada mitjançant una torre. El 1386 els habitants de Canet sol·licitaren d’acollir-se al règim municipal de Girona. D’aleshores ençà Canet tingué la consideració de carrer de Girona. El 1698 és esmentat com a lloc reial. D’entre les masies remarcables, cal destacar la torre de Canet, casa pairal del llinatge del mateix cognom.

Al setembre se celebra la festa major en honor dels patrons sant Cosme i sant Damià.