Lleida
Urgell
520 h.
373 m.

Belianes

Belianes és un municipi situat a la comarca de l’Urgell.

El coneixement de l’evolució de la població antiga a Belianes s’ha de fer dins el context dels jaciments i descobriments arqueològics duts a terme a tota la vall del Corb.
Dels primers pobladors caçadors recol·lectors del Paleolític Superior se sap que hi poden haver jaciments a les conques del riu Set.

A la vall s’han trobat restes de pedra polida (Conesa), és a dir d’homes i dones que treballaven la pedra (Neolític), però que molt possiblement vivien encara com a caçadors recol·lectors.
Però és amb l’entrada dels pobles indoeuropeus que aquests poblats van a poc a poc transformant-se i aplicant les manifestacions culturals dels nouvinguts: la utilització del ferro, la incineració dels cadàvers, els camps d’urnes com a lloc d’enterrament, la ceràmica treballada amb cordes, etc.

Aquests pobladors escullen els llocs més estratègics, els que després seran els poblats ibèrics com Castellsalvà, i potser també el Molí de l’Espígol de Tornabous. 

A la vall del Corb hi ha moltes restes romanes: viles; mil·liaris dels nous camins traçats per portar el gra, vi i altres productes agrícoles a Tarraco.

Després de la caiguda de Roma (423) entraren diferents pobles de les estepes més enllà dels Urals. Foren els visigots els que s’instal·laren a la península Ibèrica durant els segles V, VI i VII.
L’entrada dels musulmans, que al Principat s’estengué entre l’any 713 i el 725, fou també una sotragada forta, tot i que el seu dinamisme comercial i les seves excel·lents aptituds per als regadius, transformaren les terres que ocuparen.

Això no obstant, l’embranzida engegada pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i els comtes d’Urgell, Ermengol III i Ermengol IV, gràcies a la riquesa que obtingueren de les paries pagades pels musulmans, va fer avançar la frontera cada cop més lluny.

Amb l’abolició de l’orde del Temple (1312), tots els béns passaren a l’orde de l’Hospital de Jerusalem. La senyoria sobre Belianes per part dels hospitalers es produí el 1317. Això no obstant, el juliol de 1381 l’infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós, va vendre la total jurisdicció sobre Belianes i Castellsalvà a Jaume Roger de Pallars. El comanador de Barbens impugnà la venda veient inculcats els seus drets i aquestes disputes acabaren en una concòrdia que imposava el repartiment de la vila: la part de dalt (un terç) quedà per al paborde de la catedral de Tarragona, que aleshores tenia assignats els drets per part del rei; i la de baix (dos terços) per al comanador de Barbens, el qual continuà mantenint tota la jurisdicció.

Finalment, durant la segona meitat del segle XVIII, el poble anà creixent en consonància amb l’enriquiment general de Catalunya, per la seva gran activitat en el comerç amb Amèrica i una incipient industrialització, que es faria més acusada al llarg del segle XIX.