Tarragona
Conca de Barberà
471 h.
475 m.

Barberà de la Conca

Als peus de la serra de Miramar, Barberà de la Conca ofereix l’estampa típica de la comarca: un petit poble d’origen medieval, ric en patrimoni arquitectònic i cultural i envoltat de terres de cultiu, sobretot vinya. I és que aquest municipi és una zona de vins i de tradició agrícola, una activitat que es manté viva. Barberà de la Conca és també un poble ple d’història, marcada per la presència dels templers i els hospitalaris.

El seu terme és travessat pel riu Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l’agregat d’Ollers. El topònim Barberà prové d’un antropònim d’origen romà (Barberanus). La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l’any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d’Ambigats in campo barberano. La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s’han trobat importants restes de vil·les.

L’any 1054, Ramon Berenguer I donà el lloc de Barberà en feu a Arnau Pere de Ponts per tal que hi construís un castell. Aquest, en part conservat, seguí la tipologia pròpia dels castells del segle xi: una torre cilíndrica seguida d’un recinte murallat.

La Festa Major de Barberà està dedicada al seu patró que és, des de temps molt reculats, sant Victorià Abat. Durant molts anys se celebrà (com a festa major d’estiu) el primer dissabte de setembre, però, d’unes dècades ençà fou canviada al penúltim dissabte d’agost.