Tarragona
Baix Camp
1341 h.
290 m.

Almoster

Almoster és un municipi del Baix Camp, de la província de Tarragona.

És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama. Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva (NE i E), l’Aleixar (NW), Castellvell del Camp (W i SW) i Reus (S).

La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons; l’altitud inferior és de 140 m. Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra. La riera d’Almoster separa el terme amb el de la Selva. Hi ha boscos de pins i alzines, botjars i erms.

El terme comprèn el poble d’Almoster, cap del municipi, el lloc dels Pontarrons i urbanitzacions com Castellmoster i Picarany. Hi passa la carretera de Reus a Almoster, que continua cap a la Selva del Camp.

Almoster és situat al peu de la muntanya, a 290 m d’altitud, a la dreta de la riera del seu nom. Al poble, que forma un nucli compacte, hi ha diverses cases amb dovelles de les quals destaquen Cal Víctor i Cal Llombart, la primera amb un cert aire de masia i la segona amb uns magnífics balcons renaixentistes. L’església parroquial de Sant Miquel s’acabà de construir el 1704, amb una sepultura datada el 1709. L’altar de sant Pere, obra de Bonifaç, fou destruït el 1936. Es conserva un plafó barroc de sant Isidre. Vora el poble hi ha un petit i modest calvari amb tres capelletes. D’altra banda, la zona d’eixample de Bellavista ha quedat absorbida pel nucli urbà.

Les festes més importants d’Almoster són la festa major de sant Abdó i sant Senén, que s’escau pels volts del 30 de juliol, la festa major de Sant Miquel, al setembre, la festa de l’oli al desembre, i la festa de Sant Isidre, al maig.

Dels fets esdevinguts al llarg del segle XIX al municipi de l’Albiol destaquen les eleccions generals del 1871 i les del 1872, en les quals guanyaren els federals i el 1873 els carlins foren delatats i perseguits fins a la Selva pels liberals reusencs i l’exèrcit regular. D’altra banda, el 1854 s’engrandí el seu terme a costa del de l’Albiol, amb el qual termenejava ja el 1202, i quedà aleshores separat pels de la Selva i l’Aleixar. El 1850 tenia ajuntament propi i el 1868 s’acordà, sense consumar-se, la fusió amb el de Reus.