Lleida
Segrià
238 h.
214 m.

Alcanó

Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià, província de Lleida.


Segons escrits antics el poble d’Alcanó era un “aduar” àrab. El poble amb preteses reminiscències mossàrabs, el qual és de suposar que data d’una antiguitat del segle VII (any 718).


El poble com a lloc és reconegut per primera vegada al segle XII, quan el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV conquerí junt amb els seus cavallers la Ciutat de Lleida.


És de suposar que donades les contínues lluites durant la Reconquesta, entre els comtes de Barcelona, junt amb els comtes d’Urgell i altres nobles cristians i l’Emir sarraí de Lleida, Almira Almionez, que tenia el seu baluard al Castell de Siurana, fos terra de moltes lluites, essent frontera de les Garrigues i les terres del Pla de Lleida (Segrià, S. XIII). Potser d’aquí vingué la llegenda que dona nom a Alcanó, que amb les contínues lluites, els Cristians, una vegada conquerit l'”aduar”, hi bastissin un canó “llança pedres” contra els àrabs que venien de Lleida i d’aquí el crit “Al canó”; la qual cosa no ha estat però ratificada amb cap escrit fidedigne.


Alcanó encara conserva, si bé que desfigurat, l’edifici medieval de l’antiga “Almunia” (Lo castell), un edifici a quatre vents de pedra escairada, amb finestres gòtiques, avui dia desaparegudes i pertanyent a tres diferents famílies de la vila.


Com a llocs d’interès hi destaquen: L’església de Sant Pere d’Alcanó, la qual ha sigut testimoni de la substitució de les esglésies prèvies, habitualment romàniques, per esglésies barroques de majors dimensions, ja sigui a sobre de l’antiga o en un altre solar, com és el cas d’Alcanó. Aquesta substitució de l’església és un fet molt generalitzat als municipis de la comarca del Segrià; L’antic Castell d’Alcanó del segle XVI com a construcció defensiva. Alcanó encara conserva, si bé desfigurat, l’edifici medieval de l’antiga Almunia (Lo Castell); el pou sarraí de 10 metres de profunditat; i, la Font del Saladà.