Tarragona
Baix Penedès
2468 h.
198 m.

Albinyana

Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell. És molt proper a les viles del Vendrell i Valls.

El topònim Albinyana sembla tenir el seu origen etimològic en l’antropònim llatí Albinius. Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot bina, que vol dir “construccions i edificacions”; o bé un derivat d’alp “muntanya enlairada”.

Al segle XI, el vescomte Guitard va construir el seu castell en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la Reconquesta, va deixar en testament l’edifici al Monestir de Sant Cugat l’any 1010. El 1040, l’abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s’encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d’aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.

Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d’elles és l’antic castell de Schena Rosa (Esquenosa) que apareix citat en documents de 1173. L’altra fortificació és el castell de Tomoví, encara que pels documents conservats sembla que es tractava més d’una mansió fortificada.

El visitant pot gaudir d’una varietat de punts d’interès dels que s’hi destaquen, entre d’altres, l’església parroquial de Sant Bartomeu del segle XVIII, que disposa d’un campanar de base quadrada i està coronada per l’estàtua d’un àngel; les ruïnes del castell d’Albinyana, construït pels àrabs; la Cova de Vallmajor on s’hi troben pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d’Art Rupestre a la Mediterrània i, Cal Groc, la casa n. 9 del Carrer Major, propietat de l’escriptor Joan Perucho, lloc d’inspiració d’algunes de les seves obres.