Lleida
Noguera
1561 h.
237 m.

Albesa

La vila d’Albesa és al peu d’un tossal on hi ha les restes del castell d’Albesa, al sector occidental del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. El nucli antic es concentra vora l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el segle XII, tot i que l’edifici és datable de la segona meitat del segle XVIII. L’església consta de tres naus amb capelles laterals, fals transsepte i cor elevat als peus, i té coberta de volta de canó amb llunetes a la nau central, de creueria a les laterals i de canó a les capelles. L’organització espacial de l’edifici es manifesta amb claredat en els volums exteriors, mancats de tota ornamentació, ja que l’única existent es trobava en el portal i fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39.

El 20 de febrer de 1003, els comtes Borrell II de Barcelona i Ermengol I d’Urgell organitzaren una expedició a terra sarraïna i foren vençuts en la Batalla d’Albesa. A principis del segle xi, un exèrcit musulmà partí d’Albesa per alliberar el setge cristià de Balaguer, i finalment, el 1120, Albesa passà a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, i dos anys després passà a formar part del Comtat d’Urgell.